Hamlet s'interpreta a sí mateix en l'intent desesperant de trobar sentit a la seva existència. No estem a l'època de Shakespeare, s'interpreta a sí mateix en el nostre present més immediat. Ara mateix, davant nostre. I en aquesta representació infinita, Hamlet (o qui l'interpreta) ja ha acabat amb totes les corts reials de Dinamarca, i amb tots els governs del món, i amb tots els sistemes econòmics, i amb totes les ideologies. I encara res té sentit.
Hamlet s'interpreta a sí mateix, ara, davant nostre, i intenta lluitar contra l'última gran evidència: res té sentit, res ha tingut sentit i res tindrà sentit. Mentrestant, la seva víctima, Ofèlia, troba una causa, un sentit, un propòsit i es desempallega del seu rol de víctima i maleeix tot allò que l'ha oprimit. El món ha canviat. Ara la protagonista és Ofèlia.
La màquina Hamlet és un dels textos més icònics del teatre contemporani europeu. Deu anys després de Hamlet de Shakespeare, Projecte Ingenu s'enfronta a la seva versió postdramàtica: la de Heiner Müller.
Drama. Català. 65 min.
Direcció: Marc Chornet Artells
Hamlet: Xavier Torra Xuriguera
Ofèlia: Anna Pérez Moya
(resta de repartiment i equip en curs)
Paloma de parque és el segon espectacle en solitari de Clara Ingold que versa sobre l’autodestrucció, com individus i com a societat.
A partir d’anècdotes i vivències personals explicades en clau còmica, Clara Ingold parla dels problemes d’una generació, la seva, que ens impliquen a tots com a societat. “És de la merda des d’on es fa millor la comèdia” i, a la vegada, aquesta serveix com a instrument de denúncia.
Com en el seu espectacle anterior, l’actriu combina monòlegs amb actuacions musicals (compostes per ella mateixa) plens d’humor absurd, ironia i autoparodia en els que reflexiona sobre l’autoboicot, les relacions, el cànon estètic, ser dona, entre altres.
Comèdia. Castellà. 70 min.
Text i interpetació: Clara Ingold
Direcció: Josep Orfila & Clara Ingold
Escenografia & vestuario: Josep Orfila
Assessorament: Jose Artero
Producció musical: Dimas Frías
Fotografies: Pere A. Sastre
Video: Joan Porcel
Producció: Rata Cultura
En el si de dues famílies rurals catalanes que acumulaven anys de disputes i baralles per les terres, germina la llavor d’un nou amor entre l’hereu i la pubilla de cada casa que podria capgirar aquesta situació.
Malgrat tot, la pressió de la història familiar fa que els nostres protagonistes deixin escapar els anys sense dirigir-se poca cosa més que alguna llambregada vergonyosa que, irònicament, fa florir amb més força aquest sentiment que ni el distanciament pel servei militar de l’hereu o pel casament de la pubilla aconsegueixen fer minvar i que els acompanyarà en secret fins a la tardor de les seves vides.
Comèdia dramàtica. Català. 60min.
Autor: Víctor Català
Música: Ismael Dueñas
Adaptació: Jordi Vilà Zapata
Direcció: Víctor Álvaro
Direcció Musical: Ismael Dueñas
Coreografia: Esther Sabaté
Escenografia i Vestuari: Mariona Ubia
Intèrprets alternants: Clàudia Abellán, Paula Amell, David Bonilla, Arnau Fà, Lourdes Martín, Abril Morera, Alèxia Pascual, Gerard Portolés, Queralt Sànchez, Alba Serrano