Hamlet s'interpreta a sí mateix en l'intent desesperant de trobar sentit a la seva existència. No estem a l'època de Shakespeare, s'interpreta a sí mateix en el nostre present més immediat. Ara mateix, davant nostre. I en aquesta representació infinita, Hamlet (o qui l'interpreta) ja ha acabat amb totes les corts reials de Dinamarca, i amb tots els governs del món, i amb tots els sistemes econòmics, i amb totes les ideologies. I encara res té sentit.

Hamlet s'interpreta a sí mateix, ara, davant nostre, i intenta lluitar contra l'última gran evidència: res té sentit, res ha tingut sentit i res tindrà sentit. Mentrestant, la seva víctima, Ofèlia, troba una causa, un sentit, un propòsit i es desempallega del seu rol de víctima i maleeix tot allò que l'ha oprimit. El món ha canviat. Ara la protagonista és Ofèlia.

La màquina Hamlet és un dels textos més icònics del teatre contemporani europeu. Deu anys després de Hamlet de Shakespeare, Projecte Ingenu s'enfronta a la seva versió postdramàtica: la de Heiner Müller.

Drama. Català. 65 min.

Direcció: Marc Chornet Artells

Hamlet: Xavier Torra Xuriguera

Ofèlia: Anna Pérez Moya

(resta de repartiment i equip en curs)

Paloma de parque és el segon espectacle en solitari de Clara Ingold que versa sobre l’autodestrucció, com individus i com a societat.

A partir d’anècdotes i vivències personals explicades en clau còmica, Clara Ingold parla dels problemes d’una generació, la seva, que ens impliquen a tots com a societat. “És de la merda des d’on es fa millor la comèdia” i, a la vegada, aquesta serveix com a instrument de denúncia.

Com en el seu espectacle anterior, l’actriu combina monòlegs amb actuacions musicals (compostes per ella mateixa) plens d’humor absurd, ironia i autoparodia en els que reflexiona sobre l’autoboicot, les relacions, el cànon estètic, ser dona, entre altres.

Comèdia. Castellà. 70 min.

Text i interpetació: Clara Ingold

Direcció: Josep Orfila & Clara Ingold

Escenografia & vestuario: Josep Orfila

Assessorament: Jose Artero

Producció musical: Dimas Frías

Fotografies: Pere A. Sastre

Video: Joan Porcel

Producció: Rata Cultura

En el si de dues famílies rurals catalanes que acumulaven anys de disputes i baralles per les terres, germina la llavor d’un nou amor entre l’hereu i la pubilla de cada casa que podria capgirar aquesta situació.

Malgrat tot, la pressió de la història familiar fa que els nostres protagonistes deixin escapar els anys sense dirigir-se poca cosa més que alguna llambregada vergonyosa que, irònicament, fa florir amb més força aquest sentiment que ni el distanciament pel servei militar de l’hereu o pel casament de la pubilla aconsegueixen fer minvar i que els acompanyarà en secret fins a la tardor de les seves vides.

Comèdia dramàtica. Català. 60min.

Autor: Víctor Català

Música: Ismael Dueñas

Adaptació: Jordi Vilà Zapata

Direcció: Víctor Álvaro

Direcció Musical: Ismael Dueñas

Coreografia: Esther Sabaté

Escenografia i Vestuari: Mariona Ubia

Intèrprets alternants: Clàudia Abellán, Paula Amell, David Bonilla, Arnau Fà, Lourdes Martín, Abril Morera, Alèxia Pascual, Gerard Portolés, Queralt Sànchez, Alba Serrano